Dulce soledad que me acompañas y que en las noches te duermes a mi lado, con tu presencia hueca te recuestas, y me das entre las sombras tus manos. Dulce soledad, amiga mía, no me dueles ni me haces daño, aprendí a necesitarte y a estar a tu lado. Dulce soledad, pobre soledad, nadie te quiere y yo, sin embargo, te agradezco los silencios y el espacio, las horas que me escuchas atenta, y tus ojos y tu cuerpo imaginario.

martes, 15 de enero de 2013

Com moltes vegades després de dinar, segut davant de l'ordinador, un tracta de relaxar-se tot el que pot i evadir-se somniant en els llocs on voldria estar. Hi he trobat al Youtube un video d'un xic de Xàbia on fà un ampli recorregut per la costa propera. Eixint des del canal de la Fontana, agafant direcció Nord puja fins a Dènia doblegant el cap de Sant Antoni. Després torna cap al Sud passant la badia de Xàbia fins a les cales de Portixol i Granadella. Llàstima que per als que ens menejem amb vela siga massa matí. Podreu vorer que encara no hi ha vent, però si algo de mar de fons. Qui puguera tornar-hi en aquestos moments.


Encara hi he trobat un altre video d'aquest xicot. Ara comença on va acavar en l'altre. Des de la Granadella fins al penyal d'Ifach. Per a vorer aquestos videos hi caldrà possar-se un poal als peus per a les babes.